Novetat: video-entrevista al Dr. Ramos sobre la Síndrome de Sjögren

JA NO ESTÀS SOLA, ESTEM PER A TU, ESTEM PER NOSALTRES !

Les característiques de la Síndrome de Sjögren (SS) van ser descrites per l’oftalmòleg suec, Dr. Herink Sjögren a l’any 1933.

La Síndrome de Sjögren (SS), es una malaltia crònica, autoimmune i sistèmica d’origen inflamatori caracteritzat per la sequedat de les mucoses, principalment oral (xerostomía) i ocular (xeroftalmía), degut a la disminució o absència de les secrecions glandulars.

Aquesta disfunció glandular s’associa a una infiltració dels limfocits. L’infiltrat limfocitari pot afectar també a òrgans interns com els pulmons, ronyons, fetge, pàncreas, sistema nerviós perifèric i central, etc... el que origina les denominades manifestacions extra-glandulars del SS i atorga a la malaltia un caràcter multisistèmic amb un ampli espectre de manifestacions.

La Síndrome de Sjögren (SS) es pot presentar aïlladament com entitat única (SS primari) o associat a d’altres malalties autoimmnues (SS associat). És una malaltia complexa que resulta de la interacció de múltiples factors hormonals, immunogenètics i mediambientals.

No existeix una prova única per a diagnosticar el SS, es necessiten vàries dades denominades “criteris classificadors”.

Les característiques clíniques, els símptomes i molèsties continus d’aquesta malaltia produeixen efectes adversos en la qualitat de vida dels afectats amb repercussions físiques, psicològiques i socials.

La característica multidisciplinar de la malaltia, requereix visites periòdiques a diferents especialistes,: internista, reumatòleg, oftalmòleg, estomatòleg, etc...

És fonamental per a la milloria dels malalts un prest diagnòstic i un tractament multidisciplinar adequat a les característiques pròpies que presenta cada pacient.

Última actualització: 15 de juny de 2010